8 de març, dia internacional de la dona treballadora. Les dones tornem a sortir al carrer a reivindicar les precàries condicions sota les quals estem obligades a viure dins d’un sistema capitalista i patriarcal, recolçat per l’Església. Un sistema que potencia el pensament únic entorn la família tradicional nuclear i heterosexual envers diferents col·lectius de persones. Perpetuant els rols de gènere, fa el de les dones el col·lectiu més afectat, i a més en tots els àmbits.
A casa, les dones són les responsables dels afers de la llar i de les tasques reproductives. Pocs cops no es veuen obligades a complaure abans les necessitats de la resta de persones que les seves pròpies. Són el sac de boxa de les frustracions de l’home quan aquest simplement no ha tingut un bon dia o quan elles no porten a terme les “seves” tasques, acabant éssent una víctima més dels maltractaments psíquics i físics que en força casos acaben amb la seva mort.
Al treball, les diferències salarials, el no reconeixement per dur a terme certes tasques, l’assetjament o els acomiadaments per embaràs són només alguns dels problemes amb què es troben les dones cada dia. A sobre aquesta explotació intolerable s’accentua encara més quan la dona treballadora és originària d’un altre país. I això sense parlar de l’elecció de les dones per la seva bellesa per a un lloc de treball. I les prostitutes, venent el seu cos i sotmetent-se a un treball denigrant.
A l’escola, perdura la imposició d’una història que ha estat escrita i explicada pels homes i només per al seu propi benefici, suprimint així de les seves pàgines l’important paper de les dones. Nosaltres volem trencar amb l’educació sexista i no igualitària dels centres educatius, fent d’aquests centres eines per formar, i no crear, persones lliures d’imposicions i pensaments únics.
Al carrer, la publicitat i els mitjans de comunicació continuen apostant, malgrat el suposat treball contra el sexisme, per uns cànons de bellesa antinaturals que porten diàriament a més joves a la bulímia i a l’anorèxia i que mantenen la concepció de dona com a objecte sexual. I encara pateixen les vexacions per part dels sectors ultracatòlics i més conservadors, que volen privar a la dona del dret a decidir sobre el seu propi cos, criminalitzant l’avortament o l’ús dels mètodes anticonceptius.
El sexisme té moltes cares, i on el trobem manifestat amb més complicitat per part del sistema capitalista és, sens dubte, a la publicitat. Amb aquesta cara es torna més persuassiu i arriba a condicionar a molta més gent de la que ens podem imaginar.
Qui treballa com a model en una passarel·la, en un anunci o de cara al públic es juga sovint la seva salut, tant física com psíquica: cosos esquelètics, operacions estètiques per tenir més pits, per aprimar, etc. Però aquestes dones no només són maltractades per la societat, sinó que elles maltracten a la societat influint exageradament en ella. Les dones, de qualsevol edat, acaben volent-se-les assemblar i caiguent en el joc capitalista: es gasten el sou en cosmètics, roba, perruqueria, operacions… Volen ser la dona perfecta, una dona creada per l’home i per a l’home. I també és l’home qui gaudeix veient en un anunci d’un perfum i d’un cotxe, i encara més en els videoclips, les dones gairebé despullades. Hem d’acabar amb la idea que el cos de les persones sigui el mitjà per vendre els productes, perquè d’aquesta manera l’únic que es potencia és la realitat: el cos s’acaba convertint en el producte. I l’únic benefactor continua éssent el capitalisme.
Com acabar amb tot això és molt difícil, ja que la publicitat és còmplice de la perpetuació del sistema patriarcal. S’ha de treballar diàriament, entre tots i totes, per mirar de superar amb l’eina del feminisme els rols imposats des del sistema capitalista-patriarcal.
Per això, el 8 de març l’AJS sortim al carrer a reivindicar que les dones volem deixar de ser considerades cituadanes de segona o tercera categoria com som ara, que volem participar en la construcció d’una política popular. És necessari trencar amb la societat sexista que promou aquesta concepció de dona objecte sotmesa a la dominació masculina. Però ens trobem amb un gran obstacle: el sistema s’intenta rentar la cara amb campanyes sobre temes que afecten a les dones mentre, en comptes d’actuar per acabar amb la violència de gènere, intenta amagar-la darrere de propaganda i falses promeses que no impedeixen l’assassinat de dessenes de dones a mans dels homes només als Països Catalans. Un sistema que es dedica a aplicar mesures policials i assistencialistes que l’únic que fan és amagar el problema, amagar la realitat.
Les dones com a ciutadanes que som hem de respondre a totes i cada una de les agressions patriarcals que no ens permeten realitzar-nos com a persones lliures que som, hem de fer-nos respectar. Les dones continuem éssent menyspreades com ho hem estat al llarg de la història. Però també hem tingut i tenim un paper molt important en la vida: contstruir el futur. Per aquest motiu hem de continuar lluitant i avançar cap a la vertadera igualtat, i no cap a la qual el sistema ens vol fer avançar, una igualtat on els homes continuen éssent la classe dominant.
Dona, no només avui has de reivindicar les teves condicions. Reacciona i actua per una societat sense gèneres!
Ni capitalistme ni patriarcat, per un futur digne!
