SUBVERSIÓ PER LA LLIBERTAT:
L’AJS està treballant la Campanya Nacional de la CAJEI, “SUBVERSIÓ PER LA LLIBERTAT, Fora simbologia espanyola i francesa dels nostres carrers!”, engegada a principis de l’any passat. Amb aquesta campanya pretenem evidenciar, denunciar i acabar amb tota simbologia commemorativa del temps del franquisme, simbologia opressora o impositiva dels Estats espanyol i francès vers al nostre país, cultura i poble.
Una campanya de subversió contra aquells símbols que de forma visual romanen en els nostres paisatges amb total impunitat i normalitat, mostrant diàriament el poder al qual està sotmés el poble català, per recordar-nos quina història ens pertoca i a quin estat pertanyem.
Una mica d’història:
Des de 1707 part del territori català començà a restar ocupat per les tropes borbòniques. Des d’aleshores ençà, el poble català ens hem vist sotmés a tota classe d’imposicions, passant pel Decret de Nova Planta que anul·lava la nostra identitat lingüística i cultural, fins a l’actual prohibició de facto d’exercir el nostre legítim dret a l’autodeterminació.
Amb la mort del dictador i general Franco i amb la reinstauració de la monarquia borbònica espanyola, el pacte polític resultant donà lloc a la no erradicació de la simbologia feixista i a la continuïtat i intensificació de la simbologia espanyola, tot refermant la unitat i la indivisibilitat de l’Estat espanyol, amb la monarquia i l’estanquera com a principals eines simbòliques de la dominació espanyola.
Són molts els símbols d’imposició que se sumen a tota aquella simbologia del franquisme que no s’ha volgut retirar des de les institucions suposadament democràtiques: l’assumpció dels Mossos d’Esquadra com a policia “catalana” del Principat quan van néixer, precisament, per a reprimir les revoltes populars de la Guerra de Successió; l’obligació de mantenir la bandera espanyola, monàrquica i constitucional, a tots els ajuntaments i entitats públiques dels Països Catalans; la permanència inqüestionable d’edificis de l’administració estatal com Correus, Hisenda o la delegació del Govern, hereva dels antics governadors civils que controlaven el territori ocupat; la permanència de les plaques del “Ministerio de la Vivienda” amb el jou i les fletxes de la Falange a la porta de milers d’habitatges o de monuments dedicats als “Caídos por Díos y por la Patria”.
L’Assemblea de Joves de Sitges està treballant per acabar amb la simbologia que afecta al nostre país i, sobretot, al nostre poble. Davant la no actuació del nostre Ajuntament, el primer pas de l’AJS va ser la retirada d’algunes de les plaques del “Ministerio de la Vivienda” que quedaven a la vila i que entregarem en el seu moment a l’Ajuntament per tal que en faci el que cregui convenient. Ara, hem fet un pas més i ens hem centrat en un dels àmbits on més podem trobar aquesta simbologia opressora i impositiva: en la nomenclatura dels carrers, places, escoles i blocs d’edificis. Dins de la nostra vila hem trobat, i per tant denunciem, el nom del carrer Joan d’Àustria (o Joan Josep d’Àustria).
Joan Josep d’Àustria
Aquest personatge és anterior a l’esmentada Guerra de Successió i, per tant, anterior a la repressió més clara i dura que han viscut els Països Catalans, només comparable amb la viscuda durant i després de la Guerra Civil espanyola.
Per parlar de Joan Josep d’Àustria ens hem de remuntar fins a mitjans del segle XVII, a la Revolució Catalana, més coneguda com la Guerra dels Segadors. Parlem de “revolució” perquè aquesta guerra va ser una autèntica sublevació general (política, fiscal, pagesa, nacional, etc.) a tot el Principat de Catalunya en contra de les polítiques centralistes i absolutistes del nou Estat espanyol. Aquestes noves polítiques les va iniciar el comte-duc d’Olivares, “valido” del rei Felip IV.
Olivares fou el responsable de portar el camp de batalla entre la corona hispànica i la francesa en terres del Rosselló, en aquell moment encara terres catalanes, amb l’únic objectiu de provocar la sublevació de la població catalana i així reprimir-la amb els terços de la corona hispànica i sotmetre al Principat a les lleis de Castella, per dret a conquesta. Els seus plans en un principi van tenir efecte i la revolta catalana en contra de les imposicions espanyoles i les condicions de vida al camp, provocades per l’obligació de subministrar aliments i un lloc per viure a les tropes (tenint en compte que l’abús, el robatori i la intimidació dels soldats era una pràctica habitual), va arrelar en tot el territori obligant al monarca espanyol a enviar més tropes, a part de les quals participaven al front del Rosselló, a terres catalanes. Aquest fet unit a les contínues imposicions de la corona castellana sobre les institucions catalanes va provocar que la situació s’agreugés. La revolució catalana fou un fet.
Els esdeveniments de la guerra són complexos i llargs d’explicar degut a la intervenció en el conflicte de l’Estat francès, primer com a aliat de la causa catalana i després convertint-se, com l’Estat espanyol, en enemic. Així, el Principat es veia enmig de la tenalla franco-espanyola, el primer per aconseguir el control de la Catalunya Nord i el segon per unificar d’una vegada per totes les diferents nacions de la península dins de la mateixa realitat castellana.Amb la destitució d’Olivares de la cort, la política castellana retornava a les premisses anteriors de “respecte” de les lleis nacionals i el pactisme entre els diferents territoris de la corona i el monarca.
Això va fer que part de la societat catalana, sobretot anteriors alts càrrecs de l’administració, abandonés les seves pretensions per abraçar de nou al rei Felip IV. Aquesta dicotomia va afavorir l’afebliment de la revolta i finalment la caiguda de la ciutat de Barcelona en mans castellanes. És en aquesta caiguda quan entra en escena Joan Josep d’Àustria.
Fill bastard de Felip IV, el príncep Joan Josep va ser el cap militar responsable de la caiguda de la ciutat comtal després d’un any de setge continu. A més també va ser responsable, anteriorment, de la caiguda de diferents ciutats catalanes, com és el cas de Solsona.
Un cop recuperada Barcelona per la corona castellana, Joan Josep d’Àustria fou proclamat virrei de Catalunya i va iniciar així una política neoforalista- entenem per neoforalistes aquelles polítiques en les quals els territoris perifèrics d’un imperi tenen participació en les decisions de la cort- encaminada solament a obtenir un prestigi personal i aconseguir el favor d’aquests territoris per tal d’arribar a ocupar alts càrrecs a la cort de Madrid.Les intrigues, conspiracions i tripijocs d’aquest personatge van ser constants i sempre jugava amb la confiança guanyada de les classes dirigents de la perifèria de la corona, fins que va aconseguir el seu objectiu: entrar a la cort del nou rei Carles II.Joan Josep d’Àustria té un carrer dedicat a Sitges pel simple fet que, vers 1669, va passar una nit en una casa propera al carrer i que rep el nom de casa de St. Muç.
Així doncs, coneixent la vida d’aquest personatge i el context en el qual es va moure és del tot incomprensible per l’AJS que només per una estada se li dediqui un carrer a la figura de Joan Josep d’Àustria, el príncep castellà que primer va sufocar per la força les ànsies secessionistes de tota la nació catalana i després va aprofitar-se de les nostres terres i de la nostra gent per aconseguir el seu benefici personal.Per tant, tenint en compte de qui porta com a nom un carrer de la nostra vila i el paper que va tenir aquesta persona en la història del nostre país, l’AJS demanem el canvi de nom d’aquest carrer per la falta de respecte que se’ns mostra als Països Catalans i al nostre poble. També demanem col·laboració als veïns i veïnes per fer que es retirin les plaques dels seus habitatges i la seva participació en la recollida de signatures que començarem amb l’objectiu de pressionar a l’Ajuntament per tal que doni el pas.
Fem ús de tots els mitjans al nostre abast per retirar físicament els símbols i elements imposats al nostre poble. Fem saber que nosaltres, el jovent dels Països Catalans, seguim organitzat per recuperar la nostra llibertat i per plantar cara a les imposicions antidemocràtiques.Perquè el poble català també tenim dret a fer respectar la nostra identitat, la nostra llengua i la nostra dignitat.
Subverteix-te per la llibertat!
